diumenge, 10 de febrer del 2008

Magdalena 2004



Ø 4t. Premi Promoció de l`ús del Valencià de la Generalitat.

Ø Millor article inèdit del concurs Festes de Castelló organitzat per la Junta de Festes.


Ø Millor llibret de colles del concurs organitzat per la Junta de Festes.




-----------




DEDICAT A TU

“Qui sap que quan s’acosta

la fi de la tardor

arriben amb ella noves flors?

Qui sap que quan l’hivern

era proper va nàixer

un nou estel,

lluminós, fulgurant,

ple de força,

amb llum pròpia?

Qui sap d’on venia

aquell estel?”

N’hi ha qui ens ajuda a arreglar el motoret, hi ha qui ens ajuda a muntar el cadafal i ens acompanya mentre veiem el Pregó; hi ha qui ens acompanya en tots els moments de la nostra vida i ens ha ajudat a viure-la d’un altra manera: gaudint de cada instant.

És Boni (Roberto) amb qui tantes corregudes de bicicleta ens queden per pegar i amb qui tantes partides de cartes i de futbolí ens resten per jugar.

El destí va voler que el diumenge després de la setmana de Magdalena ens deixares sols, tot just quan estàvem desmuntat el motoret a l’alqueria:

“Has deixat la “taulà” de julivert

ben crescuda,

i les perxes del parany

sense enviscar,

i moltes anguiles

sense pescar.”

Sabem, però que no ha estat així, doncs d’algun lloc no massa llunyà, a l’altra banda de la vida, continues i continuaràs per sempre amb nosaltres, ocupant un lloc privilegiat als nostres cors. És per això que, amb més o menys ganes, ens sentim amb l’obligació de seguir gaudint de les festes que a tu tan t’agraden: en cadascun dels cohets de les mascletades, en cada volta de les rodes del motoret, en cada desfilada, allí hi seràs tu present, i de nou, hauràs de preparar-te per a l’ocasió:

“Vull que tornes a veure

els meus colorets a les galtes,

vull tornar a veure

els teus llavis lluents per l’oli.

Has de ficar-te de nou

saragüells i xalequet,

que jo em posaré

sinagües i jupetí,

i ens engarlanarem

altre cop,

de color or vell.

M’agafaràs pel bracero

i tornarem a lluir

les nostres millors gales,

ajuntant la teua ja masculinitat

amb la meua,

un poc més madura,

feminitat.

Passeig de Lledó cap avall,

directets a la basílica

per ofrenar a la nostra Mare

que ara et guarda,

el nostre servil cor,

els dos juntets

com sempre

ho hem fet ...

I, és que estem tan templats!!!”.

Podríem omplir fulles i fulles del nostre llibret parlant de tu, però no cal: hi ha coses que parlen per elles mateixes i prou. L’única cosa que ens resta a dir és que sabem que enguany la Lledonera i el seu fill aniran en motoret.

Un bes allà on estigues i Magdalena Vitol!

La Colla.

clica damunt les imatges per llegir-les millor.




Important