Ø 4t. Premi Promoció de l`ús del Valencià de
Ø Millor article inèdit del concurs Festes de Castelló organitzat per
Ø Millor llibret de colles del concurs organitzat per
-----------
DEDICAT A TU
“Qui sap que quan s’acosta
la fi de la tardor
arriben amb ella noves flors?
Qui sap que quan l’hivern
era proper va nàixer
un nou estel,
lluminós, fulgurant,
ple de força,
amb llum pròpia?
Qui sap d’on venia
aquell estel?”
N’hi ha qui ens ajuda a arreglar el motoret, hi ha qui ens ajuda a muntar el cadafal i ens acompanya mentre veiem el Pregó; hi ha qui ens acompanya en tots els moments de la nostra vida i ens ha ajudat a viure-la d’un altra manera: gaudint de cada instant.
És Boni (Roberto) amb qui tantes corregudes de bicicleta ens queden per pegar i amb qui tantes partides de cartes i de futbolí ens resten per jugar.
El destí va voler que el diumenge després de la setmana de Magdalena ens deixares sols, tot just quan estàvem desmuntat el motoret a l’alqueria:
“Has deixat la “taulà” de julivert
ben crescuda,
i les perxes del parany
sense enviscar,
i moltes anguiles
sense pescar.”
Sabem, però que no ha estat així, doncs d’algun lloc no massa llunyà, a l’altra banda de la vida, continues i continuaràs per sempre amb nosaltres, ocupant un lloc privilegiat als nostres cors. És per això que, amb més o menys ganes, ens sentim amb l’obligació de seguir gaudint de les festes que a tu tan t’agraden: en cadascun dels cohets de les mascletades, en cada volta de les rodes del motoret, en cada desfilada, allí hi seràs tu present, i de nou, hauràs de preparar-te per a l’ocasió:
“Vull que tornes a veure
els meus colorets a les galtes,
vull tornar a veure
els teus llavis lluents per l’oli.
Has de ficar-te de nou
saragüells i xalequet,
que jo em posaré
sinagües i jupetí,
i ens engarlanarem
altre cop,
de color or vell.
M’agafaràs pel bracero
i tornarem a lluir
les nostres millors gales,
ajuntant la teua ja masculinitat
amb la meua,
un poc més madura,
feminitat.
Passeig de Lledó cap avall,
directets a la basílica
per ofrenar a la nostra Mare
que ara et guarda,
el nostre servil cor,
els dos juntets
com sempre
ho hem fet ...
I, és que estem tan templats!!!”.
Podríem omplir fulles i fulles del nostre llibret parlant de tu, però no cal: hi ha coses que parlen per elles mateixes i prou. L’única cosa que ens resta a dir és que sabem que enguany
Un bes allà on estigues i Magdalena Vitol!
